domingo, 23 de diciembre de 2012

El Pinós de Lleida

     Que deberíamos hermanarnos con algún pueblo o ciudad es algo que no puede pasar de largo con este mandato municipal. Otras Corporaciones han pasado pasando de iniciar los trámites para que Pinoso tenga pueblos hermanos en la geografía nacional y/o internacional. Por mi parte siempre planteé a ediles y alcaldes anteriores, lo conveniente e interesante de un hermanamiento municipal. Para estos lazos de familiaridad no se llegó ni a comprar la cinta.
      Hay muchas posibilidades para plantear hermanamientos. Mi apuesta inicial es por Híjar un pueblo aragonés que da nombre al ducado y a los duques a los que pertenecia Pinoso in illo tempore. En nuestro escudo, unas cabezas de gorrión nos recuerdan los impuestos que pagaban nuestros ancestros a estos duques. Pertenece Híjar a los pueblos de la Ruta del Tambor y Bombo que tiene su referente en Calanda. Una ojeada a la página www.rutadeltamborybombo.com, es una idea que lanzo a los que dispongan de cinco minutos para navegar.
     Otra posibilidad es hermanarnos con los pueblos que tengan como patrimonio común la sal. Súria y Cardona, Cabezón de la Sal, Torrevieja, San Pedro del Pinatar. O con los que la riqueza venga del mármol, Macael y Cehegín, por poner dos ejemplos.
     Pero como esta entrada está etiquetada en Curiosidades, acabo con un pequeño pueblo en Lleida que se llama Pinós, con unas notas de su historia, para que las conozcamos.

La Història

Les restes arqueològiques més antigues que han pervingut són dos dòlmens, un prop de Sant Gra i l'altre de la Casa Cremada, els quals, amb d'altres troballes prehistòriques, donen testimoni del poblament d'aquest municipi a l'època neolítica. Des de la reconquesta les terres de l'actual municipi de Pinós de Solsonès caigueren sota el domini del bisbe de Vic i dels senyors de Cardona, i la serra i el poble de Pinós eren al límit de l'antiga batllia de Segarra (prolongació occidental del vescomtat de Cardona amb la Molsosa, Calaf i els Prats de Rei). El terme surt esmentat per primera vegada al 1064, any en què els vescomtes Ramon Folc I i Ermessenda donaren a Gerbert l'església de Sant Grau. El fet que el llinatge dels Pinós, després barons de Pinós i Mataplana, posseís almenys des del segle XII aquest terme (amb el castell de Pinós) i el de Vallmanya, donà lloc a la creença que havia pres el cognom d'aquest domini. Però el fet que Miró Riculf posseís anteriorment (segle XI) el castell de Pinós del terme de Santa Maria de Merlès (Berguedà) ha motivat una polèmica sobre l'origen de la família. És cert, però, que Pinós, amb Vallmanya, formaren part de la baronia de Pinós (centrada a Bagà) i que la senyoria de Pinós passà als Josa (Bernat Ramon de Josa s'havia casat al tombant dels segles XIII-XIV amb Elionor de Pinós), els quals foren senyors d'aquest Pinós i de Madrona.

2 comentarios:

  1. A més, prop de Solsona també es troba el santuari de Sant Maria de Pinós. Per cert, saps qui ostenta i ostentava el titol nobiliari del Pinós, per qüestions matrimonials pretèrites? El duc d'Híxar, hui un dels títols en possessió de la Casa d'Alba...

    ResponderEliminar
  2. Si que sabia allò del santuari. I el amic Juanjo, en l'ultima visita de Cayetana d'Alba a a Alacant li va regalar unes botelles de vi del Pinós, perquè ella ostenta a l'actualitat el Ducat d'Híjar i així s'ho va fer constar quan la va saludar.

    ResponderEliminar