Que deberíamos hermanarnos con algún pueblo o ciudad es algo que no puede pasar de largo con este mandato municipal. Otras Corporaciones han pasado pasando de iniciar los trámites para que Pinoso tenga pueblos hermanos en la geografía nacional y/o internacional. Por mi parte siempre planteé a ediles y alcaldes anteriores, lo conveniente e interesante de un hermanamiento municipal. Para estos lazos de familiaridad no se llegó ni a comprar la cinta.
Hay muchas posibilidades para plantear hermanamientos. Mi apuesta inicial es por Híjar un pueblo aragonés que da nombre al ducado y a los duques a los que pertenecia Pinoso
in illo tempore. En nuestro escudo, unas cabezas de gorrión nos recuerdan los impuestos que pagaban nuestros ancestros a estos duques. Pertenece Híjar a los pueblos de la Ruta del Tambor y Bombo que tiene su referente en Calanda. Una ojeada a la página www.rutadeltamborybombo.com, es una idea que lanzo a los que dispongan de cinco minutos para navegar.
Otra posibilidad es hermanarnos con los pueblos que tengan como patrimonio común la sal. Súria y Cardona, Cabezón de la Sal, Torrevieja, San Pedro del Pinatar. O con los que la riqueza venga del mármol, Macael y Cehegín, por poner dos ejemplos.
Pero como esta entrada está etiquetada en Curiosidades, acabo con un pequeño pueblo en Lleida que se llama Pinós, con unas notas de su historia, para que las conozcamos.
La Història
Les restes arqueològiques més antigues que han pervingut són dos dòlmens, un prop
de Sant Gra i l'altre de la Casa Cremada, els
quals, amb d'altres
troballes prehistòriques, donen testimoni del poblament
d'aquest municipi a
l'època neolítica. Des
de la reconquesta les terres de l'actual municipi de Pinós de
Solsonès caigueren
sota el domini del bisbe de Vic i dels senyors de Cardona, i la
serra i el poble de
Pinós eren al límit de l'antiga batllia de Segarra
(prolongació occidental del vescomtat de Cardona
amb la Molsosa, Calaf i els Prats de
Rei). El terme surt esmentat per primera vegada al 1064, any en
què els vescomtes Ramon Folc I i Ermessenda donaren a Gerbert
l'església de Sant Grau. El fet que el llinatge
dels Pinós, després barons de Pinós i
Mataplana, posseís
almenys des del segle XII aquest
terme (amb el castell de
Pinós) i el de Vallmanya,
donà lloc a la creença que havia
pres el cognom d'aquest domini. Però el fet que Miró Riculf posseís anteriorment (segle XI) el castell de
Pinós del terme de Santa Maria de
Merlès (Berguedà) ha motivat una polèmica
sobre l'origen de la família. És cert, però, que Pinós,
amb Vallmanya, formaren part de la baronia de
Pinós (centrada a Bagà) i que la senyoria de
Pinós passà als Josa (Bernat Ramon de
Josa s'havia casat al tombant dels segles XIII-XIV amb
Elionor de Pinós), els
quals foren senyors d'aquest Pinós i de Madrona.
A més, prop de Solsona també es troba el santuari de Sant Maria de Pinós. Per cert, saps qui ostenta i ostentava el titol nobiliari del Pinós, per qüestions matrimonials pretèrites? El duc d'Híxar, hui un dels títols en possessió de la Casa d'Alba...
ResponderEliminarSi que sabia allò del santuari. I el amic Juanjo, en l'ultima visita de Cayetana d'Alba a a Alacant li va regalar unes botelles de vi del Pinós, perquè ella ostenta a l'actualitat el Ducat d'Híjar i així s'ho va fer constar quan la va saludar.
ResponderEliminar